Photo – S’ha acabat l’estiu !!! Traurem els abrics, caçarem bolets i tornarem als teatres que estem en tardor !!! Sala Russafa Divendres a les 23:00h. , la banda i un servidor, toquem al MUV. Ha estat un final d’estiu ben emocionant. Dues nits Estelles diferents: Picassent i València Picassent: en format familiar, nit de sopater ( entrepà de blanc i negre amb pisto. Brutal) retrobar-se amb les amistats després de l’estiu, xarrar, escoltar versos, cantar, acompanyar a la guitarra, ajudar a muntar l’equip i les cadires i tornar a xarrar…. València ciutat, plaça del Pilar: en format formal, un fum d’autoritats entre el públic i darrere teu la muralla de València. Nit de normalitat després de tants anys d’anomalies. Que hauria de tindre d’estrany que el conseller de cultura o l’alcalde estiguen entre el públic que li ret homenatge a un gran poeta??. Res, senzillament normal. Començàvem l’octubre a Kerms, a la ribera del Danubi, amb una molt bona actuació, es nota que venim de l’estiu i les coses van rodades. Ens sorprenia el locutor de radio Àustria, li vàrem passar el llistat de cançons i excepte dues errades sabia en qui CD estava cadascun dels temes…. Flipavem. Vam menjar peix ( els austríacs es mosquejen si els preguntes per salsitxes ) Tornar i actuar al pati gòtic del Palau de la Generalitat Valenciana al costat d’una llar de foc de Benlliure, veient les escales que porten a la sala de Corts, darrere de l’emblema històric del regne de València i del salo de reis i de….mare meua !!!! I posar-te nerviós com un flam. Em van caure al damunt mil anys d’història, Alfons el Magnànim, el rei Jaume, les maulets, els miquelets, els agermanats, el centenar de la ploma, l’agüelo colomet i el carrer de Cavallers amb moma i cirialots inclosos. No se si m’enteneu? I haver-ho de dir al públic per a combatre els nervis. I tranquil·litzar-te a la segona cançó. I vore entrar el President de la Generalitat per la mateixa porta que el públic i com que no quedaven cadires lliures vore’l quedar-se tot el concert dempeus. I en la casa de totes les valencianes cantar el "Lladres que entreu per Almansa" de Vicent Torrent i el "M’aclame a tu" d’Ovidi i Estelles i les teues cançons…. Quasi res porta el diari !!! I repetir sensacions, dissabte passat, en el Mercat central de València, lliurament dels premis Octubre, allò de no sentir-te clandestí ni "raret". Torna-li la trompa al xic !!!. Signes de normalitat, que vulgues o no, t’emocionen, acostumat com has estat , durant dècades, a la invisibilitat quan no al menyspreu.



S'ha acabat l'estiu !!! Traurem els abrics, caçarem bolets i tornarem als teatres que estem en tardor !!! Sala Russafa Divendres a les 23:00h. , la banda i un servidor, toquem al MUV. Ha estat un final d'estiu ben emocionant. Dues nits Estelles diferents: Picassent i València Picassent: en format familiar, nit de sopater ( entrepà de blanc i negre amb pisto. Brutal) retrobar-se amb les amistats després de l'estiu, xarrar, escoltar versos, cantar, acompanyar a la guitarra, ajudar a muntar l'equip i les cadires i tornar a xarrar.... València ciutat, plaça del Pilar: en format formal, un fum d'autoritats entre el públic i darrere teu la muralla de València. Nit de normalitat després de tants anys d'anomalies. Que hauria de tindre d'estrany que el conseller de cultura o l'alcalde estiguen entre el públic que li ret homenatge a un gran poeta??. Res, senzillament normal. Començàvem l'octubre a Kerms, a la ribera del Danubi, amb una molt bona actuació, es nota que venim de l'estiu i les coses van rodades. Ens sorprenia el locutor de radio Àustria, li vàrem passar el llistat de cançons i excepte dues errades sabia en qui CD estava cadascun dels temes.... Flipavem. Vam menjar peix ( els austríacs es mosquejen si els preguntes per salsitxes ) Tornar i actuar al pati gòtic del Palau de la Generalitat Valenciana al costat d'una llar de foc de Benlliure, veient les escales que porten a la sala de Corts, darrere de l'emblema històric del regne de València i del salo de reis i de....mare meua !!!! I posar-te nerviós com un flam. Em van caure al damunt mil anys d'història, Alfons el Magnànim, el rei Jaume, les maulets, els miquelets, els agermanats, el centenar de la ploma, l'agüelo colomet i el carrer de Cavallers amb moma i cirialots inclosos. No se si m'enteneu? I haver-ho de dir al públic per a combatre els nervis. I tranquil·litzar-te a la segona cançó. I vore entrar el President de la Generalitat per la mateixa porta que el públic i com que no quedaven cadires lliures vore'l quedar-se tot el concert dempeus. I en la casa de totes les valencianes cantar el "Lladres que entreu per Almansa" de Vicent Torrent i el "M'aclame a tu" d'Ovidi i Estelles i les teues cançons.... Quasi res porta el diari !!! I repetir sensacions, dissabte passat, en el Mercat central de València, lliurament dels premis Octubre, allò de no sentir-te clandestí ni "raret". Torna-li la trompa al xic !!!. Signes de normalitat, que vulgues o no, t'emocionen, acostumat com has estat , durant dècades, a la invisibilitat quan no al menyspreu.

No Comments

Comments are closed.

Us de cookies

Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar la navegació. Si continueu navegant per ella estareu acceptant la nostra política de cookies, punxa a l'enllaç per a més informacióplugin cookies

CERRAR