Música

Música de transmissió oral valenciana

En la mesura que s’intente fer un mapa de grans regions mundials apareixerà d’una manera contundent i definida la regió mediterrània. La música tradicional valenciana s’emmarca perfectament dins d’aquesta regió musical.

Dins del Mediterrani, musicalment parlant, trobem dos grans àrees:

El sud, constituït fonamentalment pels països àrabs amb la seua afinació atemperada, ritmes lliures o interns, cants profusament ornamentats.

El nord, constituït pels països europeus amb estructures modals, romancers, trobadors, polques, masurques, valsets, etc.

Aquests dos extrems que en principi semblen contradictoris i irreconciliables no són més que les fronteres d’una tercera zona mediterrània on es dóna una fusió del nord i del sud; l’anomenarem zona de l’estandart: parlem de Grècia, Andalusia, totes les illes -Balears, Còrsega, Sardenya, Malta, Xipre, Creta- i com no València, Nàpols, Calàbria.

La zona central del Mediterrani no és a soles un concepte territorial sinó un concepte sonor: un espai acústic on es fa la fusió d’elements musicals nord-mediterranis i elements musicals sud-mediterranis.

Al País Valencià guardem una petita part del romancer català i provençal, gran quantitat de melodies de dansa de tradició septentrional, molts cants de la tradició meridional i una joia anomenada “cant d’estil valencià” que consisteix en un cant improvisat damunt una estructura harmònica fixa (per la de l’u, per la de l’u i dos, per la de l’u i dotze, albaes); guardem cants pregregorians com: “Els pelegrins de Les Useres” i “El misteri d’Elx”. Restes de la cultura Íbera com: “Les danses de la Todolella”, “Els porrots de Silla”. “Les danses del sexenni de Morella”, “Les danses d’Algemesí”, “El Corpus de València”, “La carxofa”.

I Jotes, seguidilles, fandangos, malaguenyes, rondenyes, riberenques, granaïnes, polques, masurques, peteneres, boleros, romanços de cec, cançons de bressol, de treball, obscenes, de plorar, d’estimar, de riure, de festa, de veure, de viure.

Extret del llibre “La música popular” de Vicent Torrent. Col·lecció: Descobrim el País Valencià Editorial: Alfons el Magnànim.

Us de cookies

Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar la navegació. Si continueu navegant per ella estareu acceptant la nostra política de cookies, punxa a l'enllaç per a més informacióplugin cookies

CERRAR