En el catàleg d’espècies en perill d’extinció hi hauria que incloure a la critica musical. Cosa que no hi hauria que confondre amb les entrevistes i reportatges promocionals o "prèvies", però, allò de la critica musical o anàlisi posterior, on es parla de com ho ha fet l’artista, cada dia s’estila menys. A casa nostra i especialment al País Valencià on tenim (o teníem) tants pocs agents culturals (esperem que augmente el nombre ) la desaparició de la critica es un perill encara més fort. El reconeixement dels treballs artístics depenen d’estar inclòs o no en determinades gires que d’alguna manera fan el paper de les antigues radio formules ( la letra con sangre entra). Assolir l’èxit depén mes del nivell de maxaque que no de la qualitat de la proposta musical. L’èxit de propostes "tita, tita pon un coco", "los cinco lobitos", "clonando voy, copiando vengo", etc, de moment fan paper, creen estrelles, però, a mig termini fan que el públic, en complir una edat, es desenganxe. En açò enveje, per exemple, a Anglaterra on les propostes d’èxit han passat pel tamís dels garitos, la critica musical… La qualitat te mes possibilitats de surar. Tot açò ve perquè feia temps que no veia publicada, en una revista, una critica musical. Ahir en vaig vore una i em va sobtar. L’enhorabona a "La Veu" per fer critica musical.

La Fera s’embolcalla de musicalitat i matisos vocàlics de la mà dels cantautors

Sixto Ferrero / València Tal vegada en faltava algun. Potser alguns dels qui ja han passat pel Palau en aquest cicle de La Fera al Palau hauria estat millor col·locar-los amb els artistes que actuaren anit.

No Comments

Comments are closed.

Us de cookies

Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar la navegació. Si continueu navegant per ella estareu acceptant la nostra política de cookies, punxa a l'enllaç per a més informacióplugin cookies

CERRAR