 |
 |
 |
| Miquel Gil Eixos. Temps Record TR1087-GE07, 2007 |
Miquel Gil Katà. Galileo Music Communication GMC005, 2004 |
Miquel Gil Orgànic. Sonifolk 20167, 2001 |
||
Tinc una pena |
Tornada |
L'amor és Déu en barca |
Tinc una pena
Fil de vint
De la China
Dels meus ulls
Gola ampla
Pensant maneres
Pepe Tono
Tic Tac
Parea
Eix Tort
Homenatge
Tinc una pena
Lletra: Enric Casasses
Música: Miquel Gil
Tinc una pena tan teva
que no me la pots robar
Tinc una pena tan teva
que és més fonda que la mar.
Si la pena emplena el mar
la mar aguanta la terra
la terra m'ha d'aguantar
per no ofegar tanta pena.
Al racó del Pare Etern
tinc la barca fondejada
per quan diguis que pirem.
A la Boca de l'infern
tinc la barca embarrancada
sense vela i sense rem.
Fil de vint
Lletra: Manel Rodríguez Castelló
Música: Miquel Gil
(Hauria d'haver estat de l'Àngel Estellés).
Els àngels del serení
han brodat coixins d'estreles
perquè la meua nineta
hi pose el cap per dormir.
Agulleta i fil de vint
els àngels quan ve la nit,
un llençol de lluna plena
i randes blanques de seda.
Dorm nineta, dorm ni-non,
corre l'aigua de puntetes,
que els ocells se'n van a jóc
quan els grills mengen rosetes.
Van cosint una cançó,
son soneta, non-ni-non,
els àngels del serení
amb agulletes i fil.
De la China
Lletra i música: Tradicional
Adaptació: Miquel Gil
Llevo naranjas, de la China
de grano de oro, limas y mandarinas.
caeliya de la buena, que son de las buenas, mis mandarinas.
Venga niña, que traigo buenos limones y son de los callejones.
Ay, naranjas de la China
de grano de oro, limas y mandarinas.
"Y muy buenos limones, pâ las inritaciones".
"Mercame niña, que ya se marcha, el pregonero"
Ay, revolandera señores pipitas de mirasoles
que aunque no mantienen:
"Las niñas que no tienen novio ya se entretienen".
(tornar)
Dels meus ulls
Lletra: Feliu Ventura
Música: Miquel Gil
Aquesta terra és obra dels meus ulls
I no de l'estructura dels meus versos:
Coral de teules mudes que recull
Les aigües de tots els anhels dispersos
Ciutat com una amiga que m'acull
Amb tots els seus anversos i reversos:
Camins clars de saliva sobre els murs
I lluna germinal dels mots perversos
Damunt la calma dormen els estels,
fanals al cel il·luminant els pòrtics.
Remor de boga vella en els carrers
I llengua inaugurada en tots els codis.
Pots perdre una partida amb els fidels
o creure amargament en temps més dòcils:
qui no es pot oblidar de les arrels
reclama la custòdia dels seus somnis.
Gola ampla
Lletra i música: Miquel Gil / tradicional
Si no tens casa...
es culpa d'uns fartons que guanyen massa.
Tu no tens casa,
ells guanyem massa tu no tens casa
per culpa d'uns fartons que guanyen massa.
Al garrotin, al garrotan
de la vera, vera, vera de sant Joan
Compren i requalifiquen
entre ombres d'amagat
Han fet malbé el paisatge
les muntanyes i la mar.
Tenen la gola molt ampla
mes ampla que el Perellonet
si vols sostre per quan ploga
hipoteca el futur xiquet!
Pensant maneres
Lletra: Enric Casasses
Música: Miquel Gil
Nosaltres ara
som d'una altra era
bàrbars gent rara
sense frontera
sense papers
sense bandera
sense res més
que aquesta cara.
El món s'ensorra
ràpid quiet
pertot s'escorre
la mala llet
hi han tocs d'alarma
però el seu secret
és la nostra arma
i no ens cal córrer.
Som masoveres
del firmament
tenim trinxeres
d'amor ardent
a la butxaca
i foc i gent
a la barraca
pensant maneres.
A l'altra banda
supermans vells
sota comanda
cremen cervells
pensen raons
i pels anyells
creen presons
de propaganda.
Pepe Tono
Lletra i música: Tradicional / Miquel Gil
Pepe tono, cull-me pomes.
Concepción, que altes que estan
si les rames no s'ajoquen
pomes no se'n colliran.
Tic Tac
Lletra: Sònia Carmona
Música: Miquel Gil
Línia recta m'endinses
Com la llegenda d'un esguard
Pau i cel del mort valent
On em dus tan misteriosa
L'existència no et valora
I el teu pregó es tan humil
Esquerpa t'assumeix traïdora
Del seu reinventat perfil.
El teu silenci es aquell amor
Buit del mal / buit de l'ombra
Dis-me on em dus coratjosa
Salva'm tu del fer envola'm.
Es la vida que no et rep
O es el rellotge que et tem?.
(tornar)
Parea
Lletra: Manolis Rasoulis
Música: Miquel Gil
Ara que estem ací
en bona companyia
et contaré una cosa
que t'agradarà escoltar.
Vull que recordem les coses bones
i que oblidem les dolentes
que obrim els cors
i que comencem a cantar.
Cantem versos en catalanohelenic
la llengua d'una profunda germanor
dels fills d'una llarga amistat
Eix tort
Lletra: Ibn Khafaja (Alzira, 1058)
Traducció al català: Josep Riera
Música: Vicent Torrent
Si haguesses governat de mena just
Recte camí tindríem per fer feina
Els assumptes, però, no van mai rectes
Si és un tirà aquell que duu el govern
Amb l'eix tant tort, com pot ser recta l'ombra?
Perquè has abandonat les nobles qualitats
Amb les quals tu abans t'engalanaves
Ser ministre ha canviat la teua essència?
El càrrec, certament, capgira les virtuts.
Homenatge a Teresa
Lletra i música: Ovidi Montllor
Com un record d'infantesa
sempre recordaré la Teresa
ballant el vals
Potser fos l'últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.
Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat
ens instruïa al seu voltant.
Mig escabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons d'anatomia.
Ella ens va dir d'on veníem
i que els Reis de l'orient no existien,
ni llops ni esperits
Ens parlava de l'amor
com la cosa més bonica,
preciosa, sense pecat.
Ens ensenyà a ballar,
a cantar i a estimar,
d'això ella era la que més sabia
Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues i un cigarret.
Va ser la riota dels grans
i la mestra més volguda dels infants.
Ara de gran comprenc
tot el que per tu sent
i et llenço un homenatge
als quatre vents
Com un record d'infantesa
sempre et recordaré a tu,
Teresa, ballant el vals
Tornada
Fandango
Un Bolero (a l’Alcúdia)
Memòria
Katà
Fènix
Cavall d'Aràbia
Bandereta
Saturnàlia
I giren
S'amaga
Tornada
Lletra: Antoni Fornés
Música: Miquel Gil
Ja has tornat a beure, lluna
ja has tornat a esnifar, sol
ja has eixit de l’armari, primavera
ja has tornat a enamorar-te, tonta.
Ja has tornat a germinar, llavor
ja has tornat a obrir-te, flor.
Fandango
Lletra: Helena Casas
Música: Tradicional
Un fandango d'amor cante
si la lletra li posara
una cosa és segura
seria improvisada.
És quan canto que estic sol
no canto gaire amb l'amor
i em faig uns farts de cantar
de professió sóc cantaor.
En les coses de l'amor
no convé demanar massa
compte, si vols molt de caldo
que no et quedis sense tassa.
En les coses de l'amor
tot són bots i carreretes
que amb una mirada als ulls
repiques les castanyetes.
Un Bolero (a l’Alcúdia)
Lletra: Vicent Andrés Estellés
Música: Tradicional/Miquel Gil
Queia tota la lluna
sobre les sendes
mentre canten i ballen
dotze parelles.
Dotze parelles, mare
dotze parelles
que per la nit tenien
les mans enceses.
T’estime, rosa fina,
clavell de sucre,
ulls d’una aigua profunda,
canten els muscles.
Memòria
Aixeque l'arbre dels mots
des de la soca pregona dels ulls.
Hi puja fructífera saba d'antiga memòria
assedegada de llums, erta en polsim.
Les branques s'eixamplen al vent
que esbufega i n'arrenca unes fulles.
Cull espases groguenques del llim
per redreçar el nou arbre
de clara nuesa.
Manel Rodríguez Castelló
Katà
Lletra i música: Miquel Gil
De sobte, un abisme
plou i l’aigua no em mulla
de sobte, un abisme
paregut al no res
de sobte, un abisme
un soroll: Tot es trenca
de sobte, un abisme
kata, kata, katà.
Ai, ai, ai, plou i l’aigua no em mulla.
Ai, ai, ai, quina por que fa.
Ai, ai, ai, la collita es perderà.
Ai, ai, ai, si molesten les preguntes,
Ai, ai, ai, més mosquegen les respostes.
Fènix
Lletra: Jaume Pérez Montaner
Música: Miquel Gil
Sobre nosaltres ara la cendra ritual dels sacrificis, l’algeps
sobre la taula i l’argila a la boca. Plou sobre els nostres
cossos: pedra encara d’estiu imprescindible? calamarsa
o bruixó, brosta per a les ànimes eixutes?
Tancats a l’automòbil. A cau d’orella em feies inútils
confidències: la humida sal en la taula vessada, el mercadeig
d’espigues i mirades, el cul més gran d’Europa, les
ganes infinites de follar; llengua de sacarina i ulls plorosos.
Contra l’ocell; its feathers shine. I segueixen els vents
el seu camí.
Del llibre Vosaltres, paraules. Ed. Bromera, 2003
Cavall d’Aràbia
Lletra: Plàcid Rosaleny/Tradicional
Música: Miquel Gil/Eduard Navarro
Del bagul de l’àvia
va traure un xiquet
un cavall d’Aràbia
i un preciós secret
té campanetes de fira
i el nom molt curtet,
al galop i sense brida
va el meu cavallet.
Pissi, pissi, ganya, oli de la ganya,
xica marruixera agrana’m eixa casa,
“No puc agranar que tinc la mà cordada”
Qui te l’ha cordada? “El fill del rei”.
L’avi Bernabeu diu que amagues eixe peu,
un peixet se’n va a la mar,
i no troba que menjar,
es rebolca per l’arena,
vinga la volta a l’arena,
jugant, jugant,
les barques se’n van,
On aniran?
A la font del Tico, Tico,
matarem un pardalico,
un de oros, un de plata,
que caga la rata “con su corbata”.
Bandereta
Lletra: Plàcid Rosaleny/Tradicional
Música: Miquel Gil/Tradicional
Al mirall de l’infantesa
cançonetes i acudits,
serpentines d’innocència
a les puntetes dels dits.
I a les puntetes dels dits
serpentines fugisseres
que els venedors de tarquim
transformaven en fronteres.
Fronteres, tarquim i sutja
en territori comanxe
per les puntetes dels dits
s’esmunyia la innocència
Ma mare em diu: Bandereta
Jo li dic que té raó
Perquè totes les banderes
van davant la processó.
Del llibre Avingudes del desgavell
Saturnàlia
Lletra: Enric Casasses
Música: Miquel Gil/Eduard Navarro
Després de la nit nocturna
vingué aquell dia nocturn
la nena es tornà saturna
florí la flor de saturn
La rosella del cascall
la flor de l’adormidera
no impedeix el cant del gall
ni que et robin la cartera
Pel camí de Llers a Bàscara
m’amagava rere un vers
i se’m va veure la màscara
tornant de Bàscara a Llers
Del llibre Coltells, Llibres del segle
I giren
(Zeiembekiko, dansa grega)
Lletra i música: Eduard Iniesta
Extret de l’espectacle original “De viatges” d’Eduard Iniesta
Giren, giren els seus braços, roden amb el vent,
custodien i vigilen permanents.
Com didals blancs, foradats i a la sorra enclavats,
serrell ben pentinat i retallat.
Ah!! I giren, i giren elegants,
reposen junts al cim més alt.
S’Amaga
Lletra: Anna Montero
Música: Miquel Gil
Amaga l’arbre un riu
sota l’escorça
al cor d’aquest desert
on el record sedeja
amaga l’arbre un bosc
sota l’escorça
i és en l’escletxa
que dius amor
on s’arrela i s’enlaira
al cor d’aquest país
on la memòria
s’encova al fons dels mots
i germina.
Sota del salze
s’eixampla la terra
i a dintre
un món de saba
creix amb el sol
i amb la lluna brolla.
Del llibre Arbres de l’exili. Editorial Gregal
L'amor és Déu en barca
Línia de flotació
Primavera
Com si l'aigua
I dotze
Van tres
Caterina ma germana
Un silenci
Mire la mar
Cançó dels traginers
Bec de gavina
L’amor és Déu en barca
Lletra: Enric Casassas
Música: Miquel Gil
D’acord, no ens entenem
ni ens sabem estimar,
la por si l’aprofites
es torna cerimònia.
La carta que ara ve
ja la’n puc destapar,
l’amor és ritual,
el ritual és la vida,
la vida anar tirant.
La vida anar tirant,
l’amor és pa amb formatge,
el pa amb formatge és vida,
la vida anar paint.
L’amor és Déu en barca,
la vida és un naufragi
en un got de vi blanc,
l’amor és caure al toll
i trobar-hi l’amor.
Del llibre Desfà els grumolls (No plou). Editorial: 3 i 4
Línia de flotació
Lletra: Antoni Fornés
Música: Miquel Gil
Sé ben bé què significa
que em trobe tan pansit.
Aquella imatge obsessiva,
Com traure-me-la dels dits?
El moll lluu lívid de lluna
i en les xàrcies brunz vent de mar.
Quan ella el seu cos se suma
no para de tremolar.
Sospita: l’amor depara
fugides cap endavant.
Fóra mesquí qui frenara
i si es dóna, patiran.
Línia de flotació en els llavis,
troba l’amor innocent
com un depredador quan, dòcil,
executa el seu disseny.
Del llibre Vol de mans (L’oro e lei). Editorial Bromera
Primavera
Lletra i música Miquel Gil
Serà el vent que fa olor a porrat
o el primer foc, que avisa de festa.
o potser siga el cor que et reventa
o l’estora de verds, que ja aplega.
I la gent al carrer:
“Que ve la primavera”
Esclat al seu pas:
Que la vida accelera.
Rotllo i canya
olora l'azahar,
pòlvora al trabuc
“Que ve la primavera”
Com si l’aigua
Lletra: Teresa Pasqual
Música: Miquel Gil
Em beses la derrota
i vols saber la sal
en què descansa,
i la seua amplitud
se t’escapa dels braços
com si l’aigua tingueres
com si l’aigua.
Com si l’aigua
hagués format el cos
al qual no arribes,
com si abraçares mar
com si abraçares
un atzar que no torna.
Del llibre Arena. Editorial Iveí, Alfons el Magnànim
I dotze
Lletra: Joan Barceló
Música: Miquel Gil
Els pous fan de finestres
les portes ulls de gat
les teules glops de núvols
el terra una petxina
el mar un plat de nata
de nata encesa i blava
Del llibre Diables d'escuma (La casa enmig del mar). Editorial 3 i 4
Van tres
Lletra: Ibn al-Labbana de Dènia / tradicional / Miquel Gil
Música: Vicent Torrent / Miquel Gil / Eduard Navarro / Efren López
Les pigues
Aixecar l’esguard vers les estrelles
aixecar l’esguard i elles
encisades de tanta boniquesa
van trontollar i caure una a una
sobre la galta on amb enveja
una a una les he vistes ennegrir
una a una.
Del llibre Poemes de l'orient d'Al-Andalus.
Traducció i adaptació: Josep Piera. Edicions 62
Caterina ma germana
Caterina ma germana
ha perdut l’enteniment
ha tirat el gat a l’olla
i està fent riure a la gent.
Caterineta baixa
Caterina entre fums d'incens
regirant astres i senyals
buscava llunes tendres
i s'ha trobat un brot d'estel
I dels estels s'ha repenjat
regirant astres i senyals
Caterineta baixa !!!
Que un poc més i mates el gat.
Un silenci
Lletra: Ramon Guillem
Música: Miquel Gil / Efren López
Hi ha una part de mi que no és meua
com hi ha un vers trencat que no em pertany,
un ritme que no acobla, una síl·laba
que sempre és misteri.
Un cor.
Que les llunes amaguen, una mirada ignota
que l’espill no sap retornar-me, un sol debolit.
Un viarany que els meus peus destrossa,
un rai que en rierol s’embarranca,
aquest udol que els llops reconeixen.
Un silenci.
Del llibre Terra d'aigua. Edicions 62
Mire la mar
Lletra: Isidre Martinez
Música: Miquel Gil
Mire la mar camí dels cots vaixells,
on lentament transiten els records,
per la unànime conca, tràngols sords
vinclant la llum flam verdós com mil coltells.
Més la mar, amb ressò de núvia lassa
que sedeja les hores i sotmet
les estrelles suspeses, clou sa casa.
Del llibre La casa perduda (Papers inicials). Editorial El cingle
Cançó dels traginers
Música i lletra tradicional, del repertori de Peret Blanc de Beget
Transcripció lletra: Francesc Tomàs “Panxito”
Ara ve l'hivern - sempre plou i neva
pobres traginers - que en van de carrera.
Matxos que maneu - gasten gran fatxenda
porten davantal - manteta i coberta.
Si els hi han agafat - i a la presó els menen
si s'hi han escapat - per una finestra.
Que ningú els ha vist - si no una donzella
que en prenia el sol - i al fons d'una era.
N'ha fet un gran crit - ai, l'escarcellera
i els presos se'n van - ja en passen la serra.
Moreu va davant - Jordi va darrera
Moreu se'n girà - Jordi no em segueixes.
No puc caminar - ni trepitjar en terra
i els peus m'hi fan mal - de dur les cadenes
Grinyons en els peus - i a les mans cadenes
si jo puc tornar - i en aquelles terres.
Faria una mort - d'aquella donzella
que en prenia el sol - i al fons d'una era.
Ja en fa un gran crit - ai, l'escarcellera
i els presos se'n van - ja en passen la serra.
Bec de gavina
Lletra: Ramon Ramon
Música: Miquel Gil
Aguaitàveu la nuesa del pou,
el desig ressonant dins el vertigen,
i el temps flotava mort, relluïa
com uns ulls de granota entre el llapó.
Llavors, l’amor era un bec de gavina
que burxava l’espill glaçat del cor,
el batec del martell sobre la perla.
No volen mai les ales de la cendra
perquè el temps és un arbre sense niu
que no permet retorn, i prefereixen
aquell badall del rou dins la campana.
Del llibre A tall d’incendi. Col·lecció Joan Escrivà