Photo – Demà estrenem nova aventura musical Amadeo Moscardó (teclats i electrònica), Vicent Perez ( trombó) i un servidor ( veu ). Un espai sonor en el qual es donen cita la poesia i la improvisació basada en el llenguatge del jazz i el sò electrònic. Llibertat i eclecticisme són els senyals d’identitat d’esta col·laboració a tres bandes. La cultura del free-jazz , la improvisació i les arrels africanes presents en els sons del mediterrani, impregnen este treball que aporta música i atmosfera a les paraules de Vicent-R Martinez, Enric Cassasses, Kerouak, Ginsberg, Waits, Miller, Ibn Hassan, Ibn Al Labbanna…. Personalment no tinc clar si recite cantant o cante recitant, jo que se!!. El que si que tinc clar es que es molt interessant compartir escenari amb l’Amadeo i el Vicent. Convidats quedeu. Sala Color Elefante. demà divendres a les 20:30h. C/ Sevilla, 26. Russafa ( Vcia)



Demà estrenem nova aventura musical Amadeo Moscardó (teclats i electrònica), Vicent Perez ( trombó) i un servidor ( veu ). Un espai sonor en el qual es donen cita la poesia i la improvisació basada en el llenguatge del jazz i el sò electrònic. Llibertat i eclecticisme són els senyals d’identitat d’esta col·laboració a tres bandes. La cultura del free-jazz , la improvisació i les arrels africanes presents en els sons del mediterrani, impregnen este treball que aporta música i atmosfera a les paraules de Vicent-R Martinez, Enric Cassasses, Kerouak, Ginsberg, Waits, Miller, Ibn Hassan, Ibn Al Labbanna.... Personalment no tinc clar si recite cantant o cante recitant, jo que se!!. El que si que tinc clar es que es molt interessant compartir escenari amb l'Amadeo i el Vicent. Convidats quedeu. Sala Color Elefante. demà divendres a les 20:30h. C/ Sevilla, 26. Russafa ( Vcia)

Photo – Ens en anem cap a Onda !!!! A les 22:30 al teatre fem NUS Pep Gimeno Botifarra i un servidor !!



Ens en anem cap a Onda !!!! A les 22:30 al teatre fem NUS Pep Gimeno Botifarra i un servidor !!

Photo – Xè, esta gent d Krems una mica fallers ja ho son, no?



Xè, esta gent d Krems una mica fallers ja ho son, no?

Divendres ens en anem a Austria, a un festival on compartim cartell amb Maite Martin i Silvia Perez Cruz. Em fa molta il·lusió xafar el mateix escenari que estes dones, no pretenc descobrir a ningú el talent d’este parell de catalanes, però, que conste que les admire moltissim i que es tot un luxe. A més ens acompanya el Miquel Girones. Miquel s’ha deixat enredrar tot i que està acabant de preparar el concert final de carrera on alguns de nosaltres li farem costat de forma i manera que estem més contents que un jinjol. Contents de que Miquelet se’n vinga a Austria i de que acabe els estudis superiors de música, cosa que no es gens fàcil, per cert. Una espenteta i tindrem altre dolçainer amb titulació superior !!! Veig al Miquelet i no puc deixar de veure al fill de l’Enric. L’Enric Girones es d’aquells músics "poc mediàtics" sense els quals la musica tradicional valenciana no estaria com està. Com ha sigut i es d’important, per al redreçament del nostre País, la tasca d’estes persones: callada, quasi anònima, però, constant i tenaç, sense elles hui parlaríem en passat de la musica tradicional valenciana. I ja veieu parlem en present, de titulats superiors, d’anar-se’n pel mon a treballar amb la música valenciana d’arrel com a vehicle cultural. I no ens ho han posat gens fàcil els personatges que hem hagut de patit durant tants anys Amb tot açò anirem tancant l’estiu i les places per a tornar als teatres i les sales de concerts a l’habitat d’hivern que es on més a gust em trobe, ja anirem contant-vos però pinta bé la tardor.

Home — Glatt und Verkehrt

Dead Combo | PT 02.10.2015 Klangraum Krems Minoritenkirche Klangraum Krems Minoritenkirche We start off HerbstZeitlos with a potentially unexpected yet all the more fascinating approach to the topic „Lisbon“. Buy tickets

Photo – Setembre. Nits Estelles. Des de fa uns quants anys que les "nits Estelles" van estenent-se per tot el País. La formula es sopar, llegir poemes, de vegades cantar o presentar treballs que han fet les criatures i sobretot reunir-nos per a celebrar la figura del tio Vicent. El tio Vicent. allà on estiga, s’alegrarà de vore-n’s units alegres i combatius, tal i com ell volia. Enguany he estar remenant textos de Ginsberg, Kerouac i altres bitxos per l’estil, bitxos de molt de pes i he de dir que segons anava treballant-los la figura d’Estelles es feia mes i mes gran. Potser perquè les hortes, les sèquies i els canyars de l’Horta em resulten mes properes que Broklyn o Staten Island, exactament el perquè no ho se, però, que el net del forner que feia versos anava fent-se gran això si que es ben cert. Molts dels que llegireu açò esteu governant-nos des de fa uns mesos, tindreu dies bons i dies roïns, ningú va dir que solucionar el marron que ens han deixat fora fàcil. Per a eixos dies en que ho enviaries tot allà on brama la tonyina, permeteu-me el consell, el bàlsam Estellés fa meravelles. Aclama’t al tio Vicent quan el gran foc, la ferocitat o els foscos camins t’acoren, ja voràs, es la clau que obre tots els panys. Jo divendres estaré sopant i cantat al mercat de Picassent i dissabte a la plaça del Pilar a València ciutat. T’apuntes ?



Setembre. Nits Estelles. Des de fa uns quants anys que les "nits Estelles" van estenent-se per tot el País. La formula es sopar, llegir poemes, de vegades cantar o presentar treballs que han fet les criatures i sobretot reunir-nos per a celebrar la figura del tio Vicent. El tio Vicent. allà on estiga, s'alegrarà de vore-n's units alegres i combatius, tal i com ell volia. Enguany he estar remenant textos de Ginsberg, Kerouac i altres bitxos per l'estil, bitxos de molt de pes i he de dir que segons anava treballant-los la figura d'Estelles es feia mes i mes gran. Potser perquè les hortes, les sèquies i els canyars de l'Horta em resulten mes properes que Broklyn o Staten Island, exactament el perquè no ho se, però, que el net del forner que feia versos anava fent-se gran això si que es ben cert. Molts dels que llegireu açò esteu governant-nos des de fa uns mesos, tindreu dies bons i dies roïns, ningú va dir que solucionar el marron que ens han deixat fora fàcil. Per a eixos dies en que ho enviaries tot allà on brama la tonyina, permeteu-me el consell, el bàlsam Estellés fa meravelles. Aclama't al tio Vicent quan el gran foc, la ferocitat o els foscos camins t'acoren, ja voràs, es la clau que obre tots els panys. Jo divendres estaré sopant i cantat al mercat de Picassent i dissabte a la plaça del Pilar a València ciutat. T'apuntes ?

Photo – Diumenge a Rafelbunyol !!!



Diumenge a Rafelbunyol !!!

Photo – Este mati a Russafa a "color elefante" havíem quedat Amadeo Moscardó, Vicent Perez i un servidor per a gravar i filmar uns quants temes del projecte que estem tirant endavant. Hem eixit a fer-nos un cafè quan pel carrer Sevilla passava el meu veí Juanjo Raga.Que passa??. Ara ja deixen entrar qualsevol a este barri !!. Ji, ji, ja, ja… Juanjo buscava una galeria d’art que, curiosament, era on estàvem filmant i cap allà ens en hem anat xarrant. De sobte deixa caure la bomba: Voro "el nono" ha faltat. M’ha quedat de pedra. Voro es/era un company de l’institut de Catarroja, company de partit en la època de la clandestinitat. Voro va perdre la xaveta fa molt de temps, molt, tant que hi ha al poble qui no sap de la vàlua del Voro. Era molt intel·ligent, estirava com ningú de la tribu, fins que va petar i la malaltia mental va castigar-lo despietadament. Per furtar-li li va furtat fins i tot la dignitat. Si me’l trobava pel carrer sempre em demanava diners o cigarretes, sabia que la pasta i el tabac estaven garantits, jo no podia evitar plorar quan Voro s’allunyava. Un àngel caigut. Descansa en pau Voro, descansa amic meu que ausaes que t’ha tocat patir. Per cert, divendres estem a La Jana amb el NUS el Pep i un servidor.



Este mati a Russafa a "color elefante" havíem quedat Amadeo Moscardó, Vicent Perez i un servidor per a gravar i filmar uns quants temes del projecte que estem tirant endavant. Hem eixit a fer-nos un cafè quan pel carrer Sevilla passava el meu veí Juanjo Raga.Que passa??. Ara ja deixen entrar qualsevol a este barri !!. Ji, ji, ja, ja... Juanjo buscava una galeria d'art que, curiosament, era on estàvem filmant i cap allà ens en hem anat xarrant. De sobte deixa caure la bomba: Voro "el nono" ha faltat. M'ha quedat de pedra. Voro es/era un company de l'institut de Catarroja, company de partit en la època de la clandestinitat. Voro va perdre la xaveta fa molt de temps, molt, tant que hi ha al poble qui no sap de la vàlua del Voro. Era molt intel·ligent, estirava com ningú de la tribu, fins que va petar i la malaltia mental va castigar-lo despietadament. Per furtar-li li va furtat fins i tot la dignitat. Si me'l trobava pel carrer sempre em demanava diners o cigarretes, sabia que la pasta i el tabac estaven garantits, jo no podia evitar plorar quan Voro s'allunyava. Un àngel caigut. Descansa en pau Voro, descansa amic meu que ausaes que t'ha tocat patir. Per cert, divendres estem a La Jana amb el NUS el Pep i un servidor.

Photo – Esta nit, dilluns 10, toquem a les festes de Paiporta en format quintet. Jardins del museu de la rajoleria a les 23h. C/ Enric Reig, 3.



Esta nit, dilluns 10, toquem a les festes de Paiporta en format quintet. Jardins del museu de la rajoleria a les 23h. C/ Enric Reig, 3.

Us de cookies

Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar la navegació. Si continueu navegant per ella estareu acceptant la nostra política de cookies, punxa a l'enllaç per a més informacióplugin cookies

CERRAR