Ieeee !!!! Esta nit, divendres, a la casa de cultura d’Alcasser ( 22:00h ) Pep Botifarra i unservidor fem el NUS. A vore, repassarem els generes de la música valenciana d’arrel entre acudits, rialles, projeccions… Vinga, ens veiem esta nit !!!!!

El Mico | Próximos Eventos NUS amb Miquel Gil & Pep Gimeno “Botifarra” a Alcàsser

Les dues veus més significatives de la tradició valenciana del moment estan de gira presentant espectacle conjunt. Miquel Gil, de Catarroja, i Pep Gimeno “Botifarra” des de Xàtiva, ens brinden l’ocasió de gaudir d’un espectacle en format íntim a mode de viatge musical per la tradició del folk i el r…

Photo – Demà dimarts a les 19h en la sala cultural de Sgae( Blanqueries 6 . València) estrenem el documental "Diàlegs en concert" de Lucas Caraba. Un diàleg i un concert entre Eduard Guillot i un servidor al voltant de la meua trajectòria professional i amb el Cifu de convidat. Em faria molta il·lusió que ens fereu companyia i preguntes, en el col·loqui que farem una vegada acabada la projecció.



Demà dimarts a les 19h en la sala cultural de Sgae( Blanqueries 6 . València) estrenem el documental "Diàlegs en concert" de Lucas Caraba. Un diàleg i un concert entre Eduard Guillot i un servidor al voltant de la meua trajectòria professional i amb el Cifu de convidat. Em faria molta il·lusió que ens fereu companyia i preguntes, en el col·loqui que farem una vegada acabada la projecció.

Photo – Demà dimarts a les 19h en la sala cultural de Sgae( Blanqueries 6 . València) estrenem el documental "Diàlegs en concert" de Lucas Caraba. Un diàleg i un concert entre Eduard Guillot i un servidor al voltant de la meua trajectòria professional i amb el Cifu de convidat. Em faria molta il·lusió que ens fereu companyia i preguntes, en el col·loqui que farem una vegada acabada la projecció.



Demà dimarts a les 19h en la sala cultural de Sgae( Blanqueries 6 . València) estrenem el documental "Diàlegs en concert" de Lucas Caraba. Un diàleg i un concert entre Eduard Guillot i un servidor al voltant de la meua trajectòria professional i amb el Cifu de convidat. Em faria molta il·lusió que ens fereu companyia i preguntes, en el col·loqui que farem una vegada acabada la projecció.

Photo – La primavera del 1986 deixava Al tall, però, em vaig quedar aquell estiu a "Ballabanda", mes o menys, una partició de banda de música muntada des d’Al tall que feia música ballable tradicional. Havíem importat d’Occitània el ball amb ritmes tradicionals ( polques, masurques, jotes, boleros…), dels "rescontres de la mar" que organitzava el col·lectiu Mont joia d’Àrles.. Allò seria al voltant de l’any 84 o 85. Va ser la primera topada amb l’àmbit mediterrani i la pressa de consciencia que no estàvem sols, que pertanyíem a la família musical mediterrània, coneixerem als Muluk el Wha, tocarem amb turcs, napolitans, grecs… acabarem muntant les "trobades de música del mediterrani" A "Ballabanda vaig conèixer Bimbo, amb els anys va marxar a Canàries i vaig perdre el contacte fins fa uns mesos. Fèlix, ara tothom el coneix així, des de fa una garbera d’anys està feliçment arrelat a Inca, amb accent mallorquí, salant i tot allò que s’espera d’un illenc com toca. Quan xarrem, Felix intenta passar-se’n a l’accent de l’Horta, però, a la que es relaxa ja t’amollat alguna d’aquelles triples eles geminades tant reboniques. Em fa molta gràcia escoltar un de Godella amb fonètica mallorquina. Felix forma part dels "Botifanfarrons" amb Maria Rosselló, el juny passat vaig fer una col·laboració per al treball que este dissabte es presenta a Inca. I cap allà que me’n vaig a compartir escenari en el bateig de la criatura musical.



La primavera del 1986 deixava Al tall, però, em vaig quedar aquell estiu a "Ballabanda", mes o menys, una partició de banda de música muntada des d'Al tall que feia música ballable tradicional. Havíem importat d'Occitània el ball amb ritmes tradicionals ( polques, masurques, jotes, boleros...), dels "rescontres de la mar" que organitzava el col·lectiu Mont joia d'Àrles.. Allò seria al voltant de l'any 84 o 85. Va ser la primera topada amb l'àmbit mediterrani i la pressa de consciencia que no estàvem sols, que pertanyíem a la família musical mediterrània, coneixerem als Muluk el Wha, tocarem amb turcs, napolitans, grecs... acabarem muntant les "trobades de música del mediterrani" A "Ballabanda vaig conèixer Bimbo, amb els anys va marxar a Canàries i vaig perdre el contacte fins fa uns mesos. Fèlix, ara tothom el coneix així, des de fa una garbera d'anys està feliçment arrelat a Inca, amb accent mallorquí, salant i tot allò que s'espera d'un illenc com toca. Quan xarrem, Felix intenta passar-se'n a l'accent de l'Horta, però, a la que es relaxa ja t'amollat alguna d'aquelles triples eles geminades tant reboniques. Em fa molta gràcia escoltar un de Godella amb fonètica mallorquina. Felix forma part dels "Botifanfarrons" amb Maria Rosselló, el juny passat vaig fer una col·laboració per al treball que este dissabte es presenta a Inca. I cap allà que me'n vaig a compartir escenari en el bateig de la criatura musical.

En el catàleg d’espècies en perill d’extinció hi hauria que incloure a la critica musical. Cosa que no hi hauria que confondre amb les entrevistes i reportatges promocionals o "prèvies", però, allò de la critica musical o anàlisi posterior, on es parla de com ho ha fet l’artista, cada dia s’estila menys. A casa nostra i especialment al País Valencià on tenim (o teníem) tants pocs agents culturals (esperem que augmente el nombre ) la desaparició de la critica es un perill encara més fort. El reconeixement dels treballs artístics depenen d’estar inclòs o no en determinades gires que d’alguna manera fan el paper de les antigues radio formules ( la letra con sangre entra). Assolir l’èxit depén mes del nivell de maxaque que no de la qualitat de la proposta musical. L’èxit de propostes "tita, tita pon un coco", "los cinco lobitos", "clonando voy, copiando vengo", etc, de moment fan paper, creen estrelles, però, a mig termini fan que el públic, en complir una edat, es desenganxe. En açò enveje, per exemple, a Anglaterra on les propostes d’èxit han passat pel tamís dels garitos, la critica musical… La qualitat te mes possibilitats de surar. Tot açò ve perquè feia temps que no veia publicada, en una revista, una critica musical. Ahir en vaig vore una i em va sobtar. L’enhorabona a "La Veu" per fer critica musical.

La Fera s’embolcalla de musicalitat i matisos vocàlics de la mà dels cantautors

Sixto Ferrero / València Tal vegada en faltava algun. Potser alguns dels qui ja han passat pel Palau en aquest cicle de La Fera al Palau hauria estat millor col·locar-los amb els artistes que actuaren anit.

Video – Quasi deu anys han passat des del "Ovidi se’n va a Palau". Tempus fugit, però, fugit mes que meló !!! https://www.youtube.com/watch?v=MZHu9z4m22o



Quasi deu anys han passat des del "Ovidi se'n va a Palau". Tempus fugit, però, fugit mes que meló !!! https://www.youtube.com/watch?v=MZHu9z4m22o

Photo – Este mati una amiga m’ha enviat un WSP: " Ens veiem dissabte a Russafa". Es la quarta persona que em diu allò de "dissabte"… Comunicat oficial: Toquem DIVENDRES, es a dir, DEMÀ a les 11 de la nit a la sala Russafa dintre del festival "MUV". Qualsevol altra informació es una errada més gran que el Miquelet de la Seu. A tot el quartet ens encantaria que ens fereu companyia divendres, 11 de la nit. Divendres… Repassarem cançons de tots els CD’s i a més ho amanirem amb temes que encara no hem gravat. Dit queda !!! :-)



Este mati una amiga m'ha enviat un WSP: " Ens veiem dissabte a Russafa". Es la quarta persona que em diu allò de "dissabte"... Comunicat oficial: Toquem DIVENDRES, es a dir, DEMÀ a les 11 de la nit a la sala Russafa dintre del festival "MUV". Qualsevol altra informació es una errada més gran que el Miquelet de la Seu. A tot el quartet ens encantaria que ens fereu companyia divendres, 11 de la nit. Divendres... Repassarem cançons de tots els CD's i a més ho amanirem amb temes que encara no hem gravat. Dit queda !!! :-)

Photo – S’ha acabat l’estiu !!! Traurem els abrics, caçarem bolets i tornarem als teatres que estem en tardor !!! Sala Russafa Divendres a les 23:00h. , la banda i un servidor, toquem al MUV. Ha estat un final d’estiu ben emocionant. Dues nits Estelles diferents: Picassent i València Picassent: en format familiar, nit de sopater ( entrepà de blanc i negre amb pisto. Brutal) retrobar-se amb les amistats després de l’estiu, xarrar, escoltar versos, cantar, acompanyar a la guitarra, ajudar a muntar l’equip i les cadires i tornar a xarrar…. València ciutat, plaça del Pilar: en format formal, un fum d’autoritats entre el públic i darrere teu la muralla de València. Nit de normalitat després de tants anys d’anomalies. Que hauria de tindre d’estrany que el conseller de cultura o l’alcalde estiguen entre el públic que li ret homenatge a un gran poeta??. Res, senzillament normal. Començàvem l’octubre a Kerms, a la ribera del Danubi, amb una molt bona actuació, es nota que venim de l’estiu i les coses van rodades. Ens sorprenia el locutor de radio Àustria, li vàrem passar el llistat de cançons i excepte dues errades sabia en qui CD estava cadascun dels temes…. Flipavem. Vam menjar peix ( els austríacs es mosquejen si els preguntes per salsitxes ) Tornar i actuar al pati gòtic del Palau de la Generalitat Valenciana al costat d’una llar de foc de Benlliure, veient les escales que porten a la sala de Corts, darrere de l’emblema històric del regne de València i del salo de reis i de….mare meua !!!! I posar-te nerviós com un flam. Em van caure al damunt mil anys d’història, Alfons el Magnànim, el rei Jaume, les maulets, els miquelets, els agermanats, el centenar de la ploma, l’agüelo colomet i el carrer de Cavallers amb moma i cirialots inclosos. No se si m’enteneu? I haver-ho de dir al públic per a combatre els nervis. I tranquil·litzar-te a la segona cançó. I vore entrar el President de la Generalitat per la mateixa porta que el públic i com que no quedaven cadires lliures vore’l quedar-se tot el concert dempeus. I en la casa de totes les valencianes cantar el "Lladres que entreu per Almansa" de Vicent Torrent i el "M’aclame a tu" d’Ovidi i Estelles i les teues cançons…. Quasi res porta el diari !!! I repetir sensacions, dissabte passat, en el Mercat central de València, lliurament dels premis Octubre, allò de no sentir-te clandestí ni "raret". Torna-li la trompa al xic !!!. Signes de normalitat, que vulgues o no, t’emocionen, acostumat com has estat , durant dècades, a la invisibilitat quan no al menyspreu.



S'ha acabat l'estiu !!! Traurem els abrics, caçarem bolets i tornarem als teatres que estem en tardor !!! Sala Russafa Divendres a les 23:00h. , la banda i un servidor, toquem al MUV. Ha estat un final d'estiu ben emocionant. Dues nits Estelles diferents: Picassent i València Picassent: en format familiar, nit de sopater ( entrepà de blanc i negre amb pisto. Brutal) retrobar-se amb les amistats després de l'estiu, xarrar, escoltar versos, cantar, acompanyar a la guitarra, ajudar a muntar l'equip i les cadires i tornar a xarrar.... València ciutat, plaça del Pilar: en format formal, un fum d'autoritats entre el públic i darrere teu la muralla de València. Nit de normalitat després de tants anys d'anomalies. Que hauria de tindre d'estrany que el conseller de cultura o l'alcalde estiguen entre el públic que li ret homenatge a un gran poeta??. Res, senzillament normal. Començàvem l'octubre a Kerms, a la ribera del Danubi, amb una molt bona actuació, es nota que venim de l'estiu i les coses van rodades. Ens sorprenia el locutor de radio Àustria, li vàrem passar el llistat de cançons i excepte dues errades sabia en qui CD estava cadascun dels temes.... Flipavem. Vam menjar peix ( els austríacs es mosquejen si els preguntes per salsitxes ) Tornar i actuar al pati gòtic del Palau de la Generalitat Valenciana al costat d'una llar de foc de Benlliure, veient les escales que porten a la sala de Corts, darrere de l'emblema històric del regne de València i del salo de reis i de....mare meua !!!! I posar-te nerviós com un flam. Em van caure al damunt mil anys d'història, Alfons el Magnànim, el rei Jaume, les maulets, els miquelets, els agermanats, el centenar de la ploma, l'agüelo colomet i el carrer de Cavallers amb moma i cirialots inclosos. No se si m'enteneu? I haver-ho de dir al públic per a combatre els nervis. I tranquil·litzar-te a la segona cançó. I vore entrar el President de la Generalitat per la mateixa porta que el públic i com que no quedaven cadires lliures vore'l quedar-se tot el concert dempeus. I en la casa de totes les valencianes cantar el "Lladres que entreu per Almansa" de Vicent Torrent i el "M'aclame a tu" d'Ovidi i Estelles i les teues cançons.... Quasi res porta el diari !!! I repetir sensacions, dissabte passat, en el Mercat central de València, lliurament dels premis Octubre, allò de no sentir-te clandestí ni "raret". Torna-li la trompa al xic !!!. Signes de normalitat, que vulgues o no, t'emocionen, acostumat com has estat , durant dècades, a la invisibilitat quan no al menyspreu.

Photo – Dissabte "doblete" de rècord. A les dissabte 31 a les 20h al CCC Octubre, c/ sant Ferran, li farem paret a Dani Rossell cantautor picassentí que presenta nou treball. Soc un bajoca, m’esplique, si les cançons pop no duen dolçaina o en el seu defecte guitarra elèctrica amb overdrive em costa que m’entren, que anem a fer-li. El treball del Dani es d’aquells íntims, despullats, poperos, m’ha costat entendre que son molt bons temes. Cada dia m’agraden mes, em deixen un cert regust a Bustamante, el bo, Julio (no confondre amb furtamantes el mediàtic ) i això en territoris poperos vol dir molt. A escassos 50 metres està el mercat central de València ciutat, a partir de les nou de la nit cantaré en la nit del premis Octubre. Amb petit homenatge a la "fera ferotge" alcoiana inclòs. No em negareu que fer "doblete" amb cinquanta metros de distancia entre un lloc i l’altre no es tot un rècord !!!



Dissabte "doblete" de rècord. A les dissabte 31 a les 20h al CCC Octubre, c/ sant Ferran, li farem paret a Dani Rossell cantautor picassentí que presenta nou treball. Soc un bajoca, m'esplique, si les cançons pop no duen dolçaina o en el seu defecte guitarra elèctrica amb overdrive em costa que m'entren, que anem a fer-li. El treball del Dani es d'aquells íntims, despullats, poperos, m'ha costat entendre que son molt bons temes. Cada dia m'agraden mes, em deixen un cert regust a Bustamante, el bo, Julio (no confondre amb furtamantes el mediàtic ) i això en territoris poperos vol dir molt. A escassos 50 metres està el mercat central de València ciutat, a partir de les nou de la nit cantaré en la nit del premis Octubre. Amb petit homenatge a la "fera ferotge" alcoiana inclòs. No em negareu que fer "doblete" amb cinquanta metros de distancia entre un lloc i l'altre no es tot un rècord !!!

Video – Toni Canet, calç i carbó https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=KYn2Ho-BFA4



Toni Canet, calç i carbó https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=KYn2Ho-BFA4

Us de cookies

Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar la navegació. Si continueu navegant per ella estareu acceptant la nostra política de cookies, punxa a l'enllaç per a més informacióplugin cookies

CERRAR