Biografia

Miquel Gil desembarca molt jove en la música de transmissió oral. Els seus primers passos musicals els dóna en ambients rockers, però prompte coneix Vicent Torrent i Manolo Miralles amb els quals funda “Al Tall”; des d’aleshores està immers en la música d’arrel tradicional. En diferents etapes d'”Al Tall” ha estat baixista i/o percussionista, ocasionalment guitarrista, i esporàdicament dolçainer. Però la veu és, sens dubte, l’intrument amb què aprén a expressar-se millor, una veu i un estil de cant fruit de molts anys d’estudi. En l’actualitat és una de les grans veus del panorama musical mediterrani.”Al Tall”, un grup de marcat component vocal, fou l’escola perfecta per aprendre a cantar (els gèneres tradicionals, el cant valencià d’estil, la polifonia, les cançons de batre…) i per a descobrir la dimensió mediterrània de la música d’arrel del País Valencià.
Els primers temps d’activitat del grup, coincidents amb la transició democràtica espanyola, foren anys que començaren en la clandestinitat i acabaren en estadis de futbol plens de persones festejant l’arribada de la llibertat amb la seua música.En una segona etapa, coincident amb els temps amb l’anomenada “moguda”, el grup pren consciència de la seua projecció mediterrània. Les gires per països mediterranis es fan freqüents i el contacte amb altres intèrprets de l’àrea li aporten una visió més àmplia de l’entorn musical que l’envolta. Editen un disc conjuntament amb M. del Mar Bonet, Cançons de la nostra mediterrània. El mateix any que Espanya signa el tractat d’adhesió amb la Comunitat Econòmica Europea, “Al Tall” edita un nou disc amb el qual reafirmen la seua vocació mediterrània: Xarq Al-andalus, amb el grup marroquí “Muluk el hwa”. Este és el darrer treball en què Miquel Gil participa com a membre del grup, que abandonarà per anar a la recerca de nous camins. La possibilitat d’entrecreuar estils l’atrau molt, és l’albada de la “música ètnica”, la irrupció de la informàtica musical, el midi, els primers samplers; nous camins en la música d’arrel.
La nova etapa de maduració com a cantaor el porta a estudiar diferents variants dels “cants lliures mediterranis” com la rembetika, el rai o la canzone napolitana. També aprofundirà en l’estudi dels gèneres per a cantaors de la tradició valenciana.Com a cantaor col·labora amb el guitarrista Ricardo Esteve i el grup de flamenc “Salpicao”. Durant eixa època sent admiració per músics com Gabriel, Sakamoto, Branduardi, Camarón, Heno, Dissidenten, de Lucía, Los Chichos, Blades, Morente, Marelu, Battiatto o N’door. Reconeix en el treball de tots ells com han sabut donar-li a la música de transmissió oral eixa dimensió contemporània que la fa útil i viva.
En un projecte multidisciplinar amb el grup “Ananda dansa” anomenat Mare Internum coneix Vicente Sabater, teclista i, en aquell moment, un pioner de la informàtica músical. Tots dos coprodueixen un directe amb el qual guanyen els “Encuentros de canción de autor para jóvenes intérpretes”, convocat pel Instituto de la Juventud del Ministerio de Cultura. L’anterior edició d’este festival l’havia guanyat el grup “Ketama” i la següent Albert Pla.Com a resultat de tot açò funden “Terminal Sur”, un projecte proper al pop ètnic on conviuen melodies gnawa, rumba, cant d’estil, juntament amb versions de Tom Waits, José Afonso, Remigi Palmero, seqüències, loops i llaüts. Editen l’LP Viajero.
Si bé les primeres composicions de Miquel Gil són del final de l’època amb “Al Tall”, és en esta etapa amb “Terminal Sur” quan comença a compondre amb regularitat, a fer música d’encàrrec per al teatre i per a audiovisuals. També treballarà en el món del doblatge i la locució.Fruit d’aquesta col·laboració amb Vicent Sabater són la banda sonora de l’obra de Carles Alberola O tu o res, amb Perico Sambeat, i les col·laboracions amb el grup “Seguridad Social”.
A les acaballes del 95, Miquel Gil inicia un nou camí, amb la seua veu com a ingredient principal. Els ritmes d’anada i tornada -van nàixer ací, anaren a Amèrica i tornaren, o a l’inrevés- amb sonoritat mediterrània bouzuki, llaüt, bandúrria, guitarra; havanera, rumba, colombiana… Com a resultat Buscando tu olor, amb la col·laboració d’Efrén López i de Vicent Sabater.
Mentre, anava coent-se un projecte mes ambiciós: Orgànic. Una forma de cantar que només utilitzava per a “càrregues de profunditat“, soterrada en segones veus, en els seus propis treballs, o en col·laboracions discogràfiques. Eixa forma de cantar, que de vegades es confon amb el flamenc, és el resultat de molts anys de treball i de l’estudi de les formes de cant del Mediterrani i, especialment, de les formes del cant valencià. Orgànic pretenia rescatar-les, posar-les en primer pla i, amb una sèrie d’usos i sons mediterranis comuns (bordons, polirítmies, polifonies, intruments tradicionals, etc.), donar una dimensió mediterrània i, per tant, universal, a eixes músiques tan locals.El treball va començar rebuscant entre la poesia de creadors actuals de l’àrea lingüística catalana, a la recerca de textos capaços de suscitar les emocions dels nostres dies, que ajudaren en la idea de fer un treball de cant tradicional amb vocació contemporània. La gravació d’Orgànic, amb producció d’Efrén López, Toni Xuclà i el mateix Miquel Gil, veu la llum l’any 2002. Aquest treball marca un abans i un després en la carrera del músic, i li permet consolidar una llarga trajectòria músical fonamentada en molts anys de preparació i d’investigació en l’àmbit de les músiques ètniques. A l’edició del 2002 del festival “Mediterrània” de Manresa, especialitzat en música mediterrània d’arrel, presenta un espectacle conjunt amb el grup mallorquí “Música nostra” i els sabadellencs “Pomada”.
L’any 2003 guanya el premi “Altaveu” que atorga el “Festival Altaveu de Sant Boi del Llobregat”, el premi a “millor disc de l’any en català” organitzat per la revista Enderroc i, en la modalitat folk, el premi “Puigporret de la crítica musical del Mercat de la música de Vic”.En col·laboració amb Lidia Pujol i “Psàlite” creen Terregada. Cinc veus i un repertori sagnant, un exercici vocal de cançons tradicionals amb un denominador comú: la crueltat humana. Participa en la producció del “Taller de músics de Barcelona”: Cante al plaer de viure. Eixe mateix any comença la gestació del seu últim treball publicat: Katà, un prefix grec que significa sota, davall. Vol significar la intenció de buscar entre les capes superposades en què s’estratifica la música tradicional, la matèria prima per fer música, escollint gèneres on substanciar el pas definitiu a “cantaor mediterrani” (granaïnes, fandangos, rembetika, soleá por bulería, bolero, picat mallorquí…).
La presència a la guitarra de Raül Rodríguez concreta la intenció de compartir amb la guitarra d’energia flamenca les formes del cant valencià. Era un repte pendent. Eixa energia, que sempre ens ha arribat via “cantos de Levante”, en aquest treball ha compartit espai amb gaites búlgares, duducs, neis, moixenyos, dolçaines i gralles d’Eduard Navarro i de Xavi Lozano; amb les cordes amb trasts o sense ells, els guitarrons, i els mil instruments més de Tobal Rentero i Eduard Iniesta, els baixos de David Farran, les percussions de Lluís Molas i Diego López i la mirada atenta i l’oïda fina d’Oscar Roig. El CD Katà es publica el març del 2004, en els mesos d’abril i maig entra en la “World Music Charts Europe”, en les posicions huit i cinc respectivament, afegint una important projecció internacional al treball. Al resum anual de l’esmentada llista (“World Music Charts Europe, preview Year 2004”), Katà queda en la posició trenta-sis d’un total de nou-cents títols.
Eixe mateix estiu, en el marc del “Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí”, s’estrena l’espectacle Som de mar, amb la col·laboració de l'”Esbart Ciutat Comtal”, la “Coral Sant Esteve” de Castellar del Vallés, “Psàlite”, Lídia Pujol i “Gog i Magog”. Una producció amb repertori de tota la mediterrània al voltant de la veu i les cançons de Miquel Gil. Al llarg de l’any 2004, el músic ha actuat a França, Anglaterra, Alemanya i Mèxic.
A l’edició 2004 del “Mercat de la música de Vic” guanya el premi “Puigporret de la crítica musical” en la modalitat folk i en la resta de categories.

Us de cookies

Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar la navegació. Si continueu navegant per ella estareu acceptant la nostra política de cookies, punxa a l'enllaç per a més informacióplugin cookies

CERRAR